Descripció del projecte a realitzar

1.    Títol del projecte

PROPOSTA DE MILLORA PER A UN NEN TUTELAT PER UNA INSTITITUCIÓ I  AMB TRANSTORN AFECTIU

Intervenció psicopedagògica amb un nen en manca d’hàbits d’estudi, dificultats en els continguts escolars prioritaris i trastorn afectiu. Intervenció a nivell acadèmic, familiar i social.

2.    Descripció del tema del projecte

Com que el centre d’acollida s’ha d’encarregar de cobrir totes les necessitats dels seus usuaris a tots els nivells, resulta imprescindible oferir-los estratègies i hàbits d’estudi sobretot amb nens que han viscut en ambients tan desestructurats i que no tenen assolits aquests hàbits, també cal oferir-los ambients favorables i tranquils, bons models, i ensenyar-los estratègies socials que provablement no coneixen. A més, cal intervenir amb la família per tal que millorin la seva situació per poder tornar a tenir la tutela o per poder mantenir el contacte amb el nen.  És per això que en aquest Pràcticum II em proposo fer  una intervenció amb un nen del centre, realitzar activitats per treballar els continguts que no ha assolit, elaborar material de reforç en les matèries en que el nen té més dificultats i fer una intervenció amb la família per a que millori la seva situació.  

Cada un dels adolescents i nens del centre d’acollida és un cas molt divers i necessita d’una atenció individualitzada molt diferent, és per això que he decidit centrar-me en un sol cas. Es tracta d’un nen amb dificultats d’aprenentatge, amb absentisme prolongat, amb trastorn afectiu per haver viscut en una família desestructurada que li oferia un ambient de violència i d’activitats il·legals.

Els objectius del meu pla són:

·         Fer un diagnòstic psicopedagògic del nen que ens permeti conèixer la disposició general de l'infant per a l'aprenentatge, les facilitats/dificultats de l'alumne en les diferents matèries del currículum acadèmic, les tendències temperamentals i comportamentals, els vincles familiars, etc. A més, fer un diagnòstic de la situació social i familiar del nen.

·         Elaborar un pla de millora amb el nen i la família i fer-ne partícips als educadors i membres de l’equip de diagnòstic per establir objectius comuns i una metodologia conjunta.

·         Aconsellar als educadors del CATE, pràctiques i estratègies per a millorar i desenvolupar aspectes cognitius, d'aprenentatge, relacionals i d’actitut que requereix el nen.

·         Realitzar un seguiment de la seva evolució, la de la seva família i fer avaluació continuada.

Aquest pla de treball es portarà a terme amb l’alumne fora de l’horari escolar intentant introduir les activitats de reforç que ens plantejarem a partir del diagnosi i anàlisi de les seves les compaginarem amb els deures de l’escola. Amb la família es portarà a terme dins les dues hores setmanals que tenen assignades per a les visites amb els fills.

3.    Supòsits teòrics del projecte.

El referent teòric que forma part de la base de les metodologies del centre d’acollida és Jorge Barudy que concep que quan els pares no tenen les competències parentals suficients per assumir l’educació dels fills, és la comunitat qui els ha de protegir i cobrir les seves necessitats, ja que si no ho fa, aquestos no es podran desenvolupar integrament, no coneixeran les pautes socials i l’afecte i en l’etapa d’adolescents i d’adults poden manifestar conductes inapropiades. Tot i així no se’ls ha de negar mai la seva vinculació amb la família biològica.

Es promou la resiliència, que segons Casas (1994), és la capacitat de desenvolupar-se bé, tot i els esdeveniments desestabilitzadors que es puguin presentar a la vida. Aquesta resiliència es pot aconseguir a través dels “bons tractes” que Barudy defineix com la capacitat dels educadors per oferir-li els suports que necessita en cada moment, transmetre els valors democràtics de la nostra societat i donar-li suport emocional.

El model educatiu que és promou és el comunitari que considera que la persona amb risc social és un peça més de l’entorn que estableix relacions. El nen es pot veure en una situació de vulnerabilitat degut a les seves mancances, per tant, cal detectar-les i prevenir-ne de futures i educar-lo per tal que no arribi a ser un inadaptat social. És per això que es té en compte la concepció ecològica que contempla a l’alumne en la seva complexitat i en contínua interacció amb els microsistemes del seu entorn per això analitzem diferents contextos. S’analitza l’entorn social, familiar i escolar de l’alumne per entendre’l en tota la seva complexitat i poder així realitzar una intervenció més adequada a les seves necessitats.

Al centre també es promou la visió humanista que considera a la persona com un ésser global capaç de ser feliç utilitzant els seus propis recursos. Es vol donar estratègies als nens per tal que puguin gestionar la seva vida amb els seus propis recursos. Es vol aconseguir que els nens aprenguin a gestionar les seves emocions i que les utilitzin de manera positiva.

Un altre fonament és el marc conceptual constructivista que ens dona a entendre que el nen construeix el seu aprenentatge a partir de la seva experiència, els aprenentatges parteixen de la zona de desenvolupament pròxim de l’alumne, les decisions educatives estan englobades dins l’etapa evolutiva del nen, etc. Es promourà la metacognició que fa que el nen es faci responsable i partícip del seu aprenentatge.

Per últim, es promou la figura de l’assessor col·laboratiu que es posa en contacte amb tots els professionals que tenen contacte amb el nen, intercanvien informació i estableixen objectius comuns.

4.            Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i dimensions d’anàlisi.

L’objecte de la meva intervenció és un nen d’onze anys que està cursant 6è de primària i que viu al centre d’acolliment des de fa un any. El nen té dificultats en les matèries principals com són les llengües i les matemàtiques i que no es sent motivat pels aprenentatges escolars. És un nen que ha viscut en una família amb escasses relacions afectives, amb accions negligents, amb absentisme escolar i maltractaments familiars. Els indicadors de risc que s’han observat en el nen són: en el context familiar: maltractament psíquic, abandonament, negligència, relacions conflictives, drogoaddicció i empresonament; en el context personal: absentisme escolar, fracàs escolar i problemes emocionals; i per últim, en el context social: entorn amb mancances. Un indicador de protecció és la relació afectiva que té amb la mare, es tracta d’una relació positiva que cal mantenir, però és impossible que el nen pugui viure amb la mare per manca de recursos econòmics, problemes emocionals de la mare, poca estabilitat de les seves relacions sentimentals i falta de competències parentals (no cobria les necessitats bàsiques dels nens: higiene, alimentació...) Com que les situacions de risc tenen components contextuals: família i entorn social, cal intervenir en tots els contextos.

El nivell en el que es realitzarà el projecte és el centre d’acollida. Es realitzarà amb l’equip educatiu (format pels educadors que cuiden els nens) i serà supervisat per l’equip tècnic (format per una psicòloga, un pedagog i una treballadora social).

Les variables d’anàlisi de la pràctica educativa rellevants per a la intervenció podrien ser la metodologia que s’està emprant amb el nen, les relacions que s’estableixen en el centre, els horaris i l’espai d’estudi i de joc (l’horari és estable i adequat però l’espai de vegades no és prou tranquil perquè hi ha algunes males conductes d’alguns nens). Els recursos personals són escassos, ja que els educadors s’han de dedicar a un grup de nens de uns 7 o 8 i no poden estar pendents d’un sol, però jo me’n puc ocupar de realitzar les activitats amb el nen. Els materials de reforç són escassos, per tant s’han de realitzar.

Pel que fa a la intervenció amb la família, els llocs i horaris estan establerts i són adequats, els recursos personals també, ja que l’equip tècnic sempre està pendent de supervisar aquestes visites.

5.    Bibliografia bàsica necessària.

Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. Barcelona: UOC.

Barrachina, A. , Tapia, J.A. , Duch i Almo, R., Julián, J.P. , Puig i Pi, I. , Ristol, Anna. , et al. (2011).Diagnòstic en educació. Barcelona: UOC.

Bonals, J., Sánchez-Cano, M. (2007). Manual de asesoramiento psicopedagógico. Crítica y fundamentos.  Graó, 17.

Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària

FERNÁNDEZ PÉREZ, M. (1997). Las pruebas de evaluación curricular en el proceso de evaluación psicopedagógica. Infancia y Aprendizaje, 79, 89-99.

Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. Barcelona: UOC.

Monereo,C., Solé, I (2001). El asesoramiento psicopedagógico: una prespectiva profesional y constructivista. Madrid:  Psicologia y Educación, Alianza Editorial.