La qualitat de vida dels nens i adolescents i la seva protecció:
La infància i adolescència com a subjectes en creixement i, per això, especialment vulnerables, precisen que es potenciï el seu desenvolupament i es desvetllin les seves capacitats alhora que se’ls garanteixen les necessitats bàsiques, se’ls preserva de tota situació de risc i són ràpidament protegits davant qualsevol vulneració dels seus drets.
La desprotecció infantil es produeix per desatenció de les necessitats bàsiques infantils o per maltractament infantil. Quan les necessitats estan prou cobertes i ateses es garanteix la protecció de l’infant – adolescent. Més enllà de la satisfacció d’aquestes necessitats es persegueix el benestar infantil amb l’objectiu de proporcionar qualitat de vida a tot la població infantil i adolescent.
Cadascun d’aquestes tres eixos impliquen accions diferenciades per bé que continuades. Davant la desprotecció infantil cal adoptar mesures de protecció i tot seguit recursos d’atenció necessaris per a tractament, acompanyament, rehabilitació... Per garantir la protecció infantil s’escauen actuacions de prevenció, les quals han d’anar acompanyades d’actuacions de promoció per estimular la qualitat de vida i el benestar infantil. Per impulsar iniciatives en aquests àmbits es fa imprescindible una adequada provisió de serveis, recursos i pressupostària, per a garantir-ne l’accessibilitat, disponibilitat i qualitat de servei. La participació de la infància i adolescència en la defensa dels drets i deures els ha permetre l’exercici d’una ciutadania activa.
Model d’atenció a la infància i l’adolescència
Educació familiar i Competències parentals
La família com a sistema i nucli bàsic pel desenvolupament de la infància i l’adolescència es fonamenta en els adults que la integren, els recursos de què disposen i la xarxa de suport, principalment. Aquests aspectes agrupen diversitat de factors: característiques de les persones: salut, factors constitucionals, història familiar,...; recursos materials: factors socioeconòmics i laborals, habitatges, nivell d’ingressos,...; recursos personals: ajustament conjugal, dinàmica familiar, conflictes, afrontament de l’estrès...; xarxa de suport: familiar i social,... Els quals incideixen en l’estil educatiu i les competències parentals que pares i mares exerceixen respecte els seus fills.
Un adequada educació i competències parentals afavoreixen el desenvolupament de l’infant – adolescent si contempla i garanteix aspectes com la vinculació, la comunicació, la disciplina, la seguretat i protecció,... aspectes tots ells inclosos dins les funcions bàsiques familiars.
Són funcions bàsiques de la família en relació als seus fills: assegurar la seva supervivència i un creixement i socialització saludables, establir un clima d’afecte i suport als fills, estimular les seves capacitats i facilitar-los l’obertura a altres contextos educatius; en definitiva funcions que garantiran la cobertura i satisfacció de les necessitats bàsiques infantils. Aquestes funcions garanteixen el desenvolupament de la identitat i la socialització dels fills, s’integren com un element més dins les funcions familiars.
Quan l'entorn i la família no garantitzen una bona qualitat de vida per a l'infant, perquè no han exercit les funcions que es requerien, llavors entra en joc tot el sistema de protecció de l'infant. És en aquest moment quan es fa un estudi de les característiques del cas i de quina és la millor proposta de millora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada