Sessió d'avaluació 1: Formulació de la demanda

La primera sessió d’avaluació diagnòstica la vaig realizar a partir de dues reunions que vaig fer: una amb l’equip tècic i l’altra amb l’equip educatiu. Els objectius previstos per aquesta sessió eren: 

• Concretar la demanda
• Recollir dades 
• Establir una línia d’intervenció

Per començar vaig reunir-me amb l’equip tècnic. L’equip tècnic també se n’ocupa de realitzar les urgències sota la denominació de l’EVAMI. L’EVAMI és l’equip que en el moment en que DGAIA avisa d’una urgència es desplaça on està la urgència i se n’ocupa de fer un primer informe on recull la informació que poden observar i analitzar en el primer moment. En el cas del nen estudiat, l’EVAMI va poder observar els següents indicadors de desprotecció, els quals van fer que ingresses d’immediat al centre d’acolliment per després fer un diagnosi més complet:

• Negligència – abandonament: de vegades els pares no recollien els nens a l’escola, no els portaven, no hi havia cap tipus d’higiene a la llar on vivien i tampoc els nens gaudien d’higiene corporal, no hi havia aliments a la nevera, consumien substàncies il·legals davant els fills.
• Abandonament emocional: en determinats moments els pares mostraven indiferència vers els fills.

A continuació vaig reunir-me amb l’equip educatiu. Els educadors em van explicar que el nen és un xic tímid, que al principi li va costar adaptar-se al centre, però que s’ha anat integrant. Accepta les normes i les compleix i gairebé mai dona problemes. Li agrada bastant jugar sol, ja que els companys del centre no comparteixen els seus gustos. Pel que fa a l’escola, li costa planificar els deures, sovint no els presenta i no té assolits els hàbits d’estudi.

En ambdós equips vam acordar que calia fer una avaluació prèvia a la intervenció per conèixer més el nen i per veure quines necessitats té i prioritzar-les, a més cal definir quina mesura social li va millor. A continuació vam acordar fer un treball col·laboratiu entre tots els professionals que l’atenen i fer reunions de coordinació.

Reflexions: Considero que ha estat molt útil rebre informació del nen per part dels dos equip ja que són ells qui han establert el primer contacte amb el nen i la família i són qui hi conviuen cada dia. Aquest tipus de reunions fan que hi pugui haver contacte amb l’assessor i així s’involucra a tots els professionals i esdevé un assessorament més col·laboratiu. És fonamental la cooperació en aquests casos.